EL BOSC DE MARIBAUS
Sóc fill d’una vila cruïlla entre dos monts, el Montseny i el Montnegre. Un poble situat a la petita plana fèrtil que formaven les rieres del Pertegàs i la Tordera, una depressió enmig de les serralades litoral i prelitoral catalanes. A Sant Celoni fins a mitjans del segle passat, les dones treballaven a la fàbrica i els homes a bosc. Moltes som néts de bosquerols i teixidores d’una societat preconsumista i de l’autosuficiència alimentària. Un autoconsum que els hi proporcionava l’entorn natural gràcies a un tros de terra de menys d’una hectàrea que, a base de treball i esforç, els abastia de nutrients i calories en forma de cereals, llegums, hortalisses, fruita i vi.
Quasi cada família celonina disposava d’una petita peça en una de les dues bandes del poble, Bocs al Montnegre, i Maribaus a la vessant montsenyenca. El que avui serien els nostres supermercats que ens omplen les neveres, en aquell temps eren els fruits de la terra d’ambdós racons, el que es coneixia com l’herència vella de Sant Celoni: “no hi havia una casa que no tingués la seva vinya i el seu hort”.
