Diu la llegenda que, al cor d’aquest bosc, envoltat d’arbres centenaris i rius cristal·lins, viu un mussol savi i misteriós anomenat Oriol. Té els ulls grans i brillants, amb un plomatge gris suau que es confon amb l’escorça dels arbres. Es diu que guarda secrets antics i que només els revela a aquells que s'atreveixen a explorar els seus dominis amb paciència i atenció.
Viu en un vell roure al cor del bosc. Des d’allà, observa tot el que passa: el sol que surt a poc a poc darrere les muntanyes, els conills jugant entre les herbes, les fulles ballant amb el vent, els estels que il·luminen el cel nocturn...
L’Oriol espera pacientment a la branca d’un arbre proper. No t’espantis si et sembla sentir el so d’unes ales o un suau ulular; només és el seu senyal de benvinguda.