|
Descripció
|
El campanar, realitzat en 1705, està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna i va ser restaurat en 1983, aquest a més és de base quadrada, amb tres cossos d'obra i una rematada de rajola massissa que, construït ja al segle XX, rememora la rematada barroca dels campanars valencians codificats per arquitectes-constructors com José Mínguez. WIKIPÈDIA (30-05-2020)
Als peus del temple s'alça la torre campanar, de planta quadrada i amb tres cossos. Segueix en la seua traça els models del barroc valencià, amb algunes reformes posteriors. El primer cos forma part de la façana principal, construït amb rajola i maçoneria, en la seua cara exterior es troba policromat imitant carreus de pedres als angles i franges a la resta del mur. Una motllura el separa del segon, alçat sobre un basament, compta amb quatre finestres emmarcades per pilastres toscanes i una cornisa sobre aquestes. El tercer cos és una torreta de tres altures, el primer amb arcs en diagonal i un segon amb aletons. Finalment trobem un altre nivell rematat per la coberta a quatre aigües i un penell.
El campanar compta amb una escala interior que recorre el seu perímetre, comptant amb algunes xicotetes finestres per tal que entre la llum. Un poc abans de la sala de les campanes es localitza una habitació on està la maquinària del rellotge. En aquest punt l'escala és més estreta, accedint al nivell de les campanes.
|
|
Protecció
|
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
|
|
Graffitti
|
En el interior compta amb escasos graffittis, a l'escala es documenta un: "20 / 20 de agosto año 1940" i una signatura.
|
|
Estat anterior
|
Fins a l'any 2020 tres de les campanes del segon cos estaven instal·lades amb truges de ferro de la foneria Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu.
|
|
Estat actual
|
Es conserva en un bon estat, tan sols als escalons anteriors a la sala de les campanes s'acumula un poc de brutícia. Seria recomanable la reposició de la trapa de fusta que dóna accés a les campanes, per tal d'evitar possibles caigudes des de la sala. Les quatre campanes del segon cos estan dotades amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Els batalls estan lligats i dotats amb cable de seguretat, excepte el de la campana gran que té un sistema de fixació rígid. La campana horària està instal·lada al segon nivell del remat, fixada a unes barres de ferro i mecanitzada amb electromall monofàsic. Finalment, la campana de senyals està instal·lada a la part més elevada del campanar amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. Té un batall lligat, però aquest no està reforçat amb cable de seguretat.
|
|
Campanes
|
El conjunt de campanes original va desaparéixer en 1936, restant a la torre la campana de les hores, respectada per la seua funció horària i que va ser fosa en 1928 pels Hnos. Roses de València. En 1940 van encarregar als fills de l'anterior empresa, els Hnos Roses de Silla, la fosa de cinc campanes de les quals dos van ser refoses després: el Tiplet per Salvador Manclús en 1970 i la Gran en 1993 per la foneria de Barberí.
|
|
Tocs tradicionals de campanes
|
Al terra de la Sala de les Campanes es conserven restes d'antics forats que servirien per a passar les cordes i tocar des del peu de la torre, emprant segurament les tres campanes grans. Per una altra banda la Senyalera comptaria amb una llarga corda per tocar-la també a peu de torre
|
|
Tocs actuals de campanes
|
Amb la mecanització de les campanes els tocs són exclusivament automàtics. Les quatre campanes del segon cos voltegen i repiquen automàticament. La campana horària toca les hores amb repetició i la Senyalera es volteja automàticament per a les oracions del migdia.
|
|
Intervencions
|
A principis de 1700 van tindre lloc les obres del campanar, possiblement en substitució d'algun altre més antic, acabant en 1711. Amb la construcció del temple parroquial a mitjans del segle XVIII la torre va passar a formar part de la façana principal. Aquesta va ser intervinguda en 1875, moment en què dotaren al campanar del seu aspecte actual. El tercer nivell del remat sembla una ampliació posterior realitzada possiblement durant la reconstrucció del temple després de la Guerra Civil (1936-1939). En 1993 es va refondre la campana gran i la dotaren amb truja de fusta i motor d'impuls.
En novembre de 1962 la foneria Manclús va canviar les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzà les campanes litúrgiques amb motor de vol continu. Posteriorment també les mecanitzaren amb electromall monofàsic (sols les quatre del segon cos). En 2020 varen ser restaurades les quatre campanes grans. Les baixaren del campanar i les netejaren per dins i per fora. Les truges de ferro es canviaren per altres noves de fusta de perfil tradicional valencià i renovaren la motorització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. En desembre del mateix any tornaren de nou a la torre. Els treballs els va fer Campanas y Relojes Monumentales.
|
|
Notes
|
Durant la visita realitzada el 29 d'agost de 2013 es documenta a la torre un cartell conmemoratiu de la visita de la Mare de Déu dels Desamparats: "ANY DELS ANIVERSARIS / Rafelbunyol / VISITA DE NTRA. / SRA. DE LOS / DESAMPARADOS / Imagen peregrina / A RAFELBUNYOL / 29, 30 y 31 de agosto / 2013 / Parroquia de San Antonio Abad"
|