María Yáñez García, coneguda amb el nom artístic de Bella Dorita (Cuevas del Almanzora, 23-2-1901 - Barcelona, 27-6-2001) va ser una vedet catalana d'origen andalús que començà a treballar en el món de l'espectacle a 17 anys. El nom artístic de "Dorita" l'hi posà per una amiga francesa que s'anomenava Dorée i "bella" perquè així l'anomenava l'empresari de l'Apol·lo. És considerada una de les artistes històriques més emblemàtiques del Paral·lel barceloní. Va emigrar amb la seva família (mare, avi, oncle i sis germans), a només dotze anys, per culpa de la penúria econòmica provocada pel tancament de les mines de plom i plata a la seva terra natal.
Als quinze anys va fugir amb el que seria el seu primer marit (i també el seu matrimoni més breu) i al Royal Cabaret, un cafè-concert del Paral·lel, va començar la seva carrera artística com a tanguista als 17 anys. Després va treballar al music-hall Pompeya i a l'Apolo, on va guanyar un concurs de bellesa i va popularitzar els cuplets frívols, ja amb el nom artístic de Bella Dorita. L'any 1923 va començar a treballar a El Molino i va consolidar la seva popularitat, amb cançons com «La pulga», «La vaselina» o «Fumando espero...» i amb el seu estil, basat en la provocació, les insinuacions picants i els dobles sentits, que la censura intentà controlar. Va interrompre la seva carrera en casar-se per segona vegada. Però quan el seu marit va ser cridat al front, va tornar a treballar (el seu marit moriria en un camp de concentració l'any 1939).
Durant els anys quaranta i cinquanta es consolida com la reina del Paral·lel, i col·labora amb Alady, José Sazatornil i Mary Santpere en espectacles de revista. Va ser vedet del Folies Bergère de París, cosa que tan sols ha aconseguit una altra espanyola, Norma Duval. Es va retirar de l'escena l'any 1965 amb Historias del Paralelo, dient que estava cansada de lluitar contra la censura; va ser estrenat al teatre Victòria de Barcelona. Quan complí cent anys el 23 de febrer de 2001, va rebre un homenatge especial en què va confessar amb humor que encara no s'havia enamorat. El mateix any, va rebre la Medalla al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona. Està enterrada al cementiri de Collserola.
María Yáñez García (stage name, Bella Dorita; Cuevas de Almanzora, Province of Almería, February 23, 1901 – Barcelona, June 27, 2001), was a Spanish cabaret singer, dancer, and vedette.
In 1913, she emigrated to Barcelona with her family (mother, grandfather, uncle and six siblings) due to the economic hardship caused by the closure of the lead and silver mines in her locale. In Barcelona, she worked in a toy factory and embroidery shop. At the age of sixteen, she eloped with her first husband. After a working as a hostess, she appeared in 1917 at a beauty pageant which started her on a career in show business, debuting in 1923. As a cupletista, she appeared in halls and theaters, such as Pompeya, Rigat, Novelty, Bataclán, Cómico, Español, Arnau, Victoria, Nuevo, and Apolo where she began to establish his career. In those years, she took singing lessons and voice as well as learning how to perform on the Catalan stage.
At the El Molino, she took on her stage name of Bella Dorita and become a star. It would make famous songs such as La pulga, El tren, La vaselina, Poco a poco and Fumando espero. During the 1940s and 1950s, Bella Dorita enjoyed the greatest success, being considered the most important star of the Avinguda del Paral·lel and compared often with Mae West for her brilliant dialogue, direct but not vulgar. In addition to regularly performing in Spanish venues in Madrid, Valencia, Bilbao, and Zaragoza, she also traveled to Paris and visited Montmartre, but always preferred performing at Paral·lel.
She retired during the 1960s at the Teatro Victoria with the show Historias del Paralelo. She spent the last years of her life in the Nursing Home Pilar de Barcelona. In 1991, coinciding with her 90th birthday, she received the Medal for Artistic Merit of the City of Barcelona, and on the occasion of her 100th birthday in 2001, she received a tribute in the Barcelona neighborhood of Gava. She died four months later.