Cal SINÉN
El conjunt de l'antiga masia de cal Sinén va ser construït l'any 1910 en substitució de l'anomenada "casa vella", que es trobava pocs metres més avall de la banda de l'estany. Tant la casa com els corrals estaven construïts de tàpia, sistema basat amb la superposició de terra compactada, amb el punt d'argila, grava, i humitat. La tàpia tradicional va entrar en desús amb mitjans dels 1950s en el territori.
La masia, propietat de la família Greoles d'Ivars d'Urgell, s'alçava enmig de les terres de cultiu davant de l'estany. La posició privilegiada va propiciar l'ús d'hostalatge reconegut a l'època. També s'organitzaven grans caceres d'ànecs i passejades en barca des de l'embarcador proper.
Aquesta època es va acabar amb el dessecat de la Llacuna als 1950s per dedicar-la l'agricultura.
La masia va caure en negligència fins que el 2005 s'inicia la recuperació fruit de l'acord de venda entre la propietària i l'adquisició de les ruïnes el 2006 per part del Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
El projecte respectuós plantejat pretén mantenir el caràcter tradicional, la sobrietat exterior i els records de l'antic estany mentre se la dota de les funcions informatives i usos divulgatius de l'espai natural amb un excel·lents murals de la fauna de l'estany.
Amb aquestes reformes, Cal Sinén es va convertir en el flamant Nou Centre d'informació i interpretació de l'estany de referència.