No es coneix exactament des de quan el Camí del Rec està present a la població selvatana, però sabem que el Pont Alt és una continuïtat del Camí del Rec perquè és quan el rec traspassa la riera. El Pont Alt va ser construït per a facilitar el trànsit de la riera i pel desnivell. És una esvelta construcció de pedra lligada amb morter amb un arc de carpanell, mesura 12,70 metres d’alçada i 47 metres de llargada.
Les primeres citacions histogràfiques són en un document del segle XIII més exactament cap a l’any 1209 on és anomenat “el pont major”, per tant deduïm que el camí del rec ja existia perquè l’aigua ja venia i ja arribava per el mateix lloc que hi passa ara. El camí va ser construït bàsicament perquè la gent del poble: els algutzirs, la gent que estava en aquell moment gestionant les qüestions municipals, havien de tenir un camí a la vora del rec per poder netejar-lo ja que estava descobert i s’hi posava brossa i fullaraca. Així doncs la primera datació del camí és al segle XIII.
La principal funció del Camí del Rec va ser perquè es pogués netejar. Sempre ha sigut un pas de persones, un camí que mai ha tingut pas rodat i pot ser que ni tan sols amb animals. És un camí que sempre ha estat molt protegit perquè hi havia el rec de l’aigua per la vila i per això el pas estava restringit a fi que no s’embrutés l’aigua. Des de sempre, aquest camí ha sigut transitable, però antigament en deien que era un camí de pas de ferradura, que vol dir que només poden passar persones i animals de bast, on no podien passar ni carros ni trànsit rodat.
Al segle XVI, les autoritats municipals, conscients que a l’estiu hi havia manca d’aigua, van decidir fer obres al Rec per tal de millorar-ne la impermeabilitat i evitar les pèrdues d’aigua durant el recorregut. L’escassetat devia ser deguda a la menor aportació d’aigua a l’estiu però també al creixement de la població que va tenir la Selva al segle XVI. Les obres del Rec van ser costoses i van trigar 24 anys a ser acabades. En el primer pont, es pot trobar una làpida commemorativa del segle XVI.
El Rec que conduïa les aigües del Mas Ripoll comença a la Resclosa, passa pel Pont Alt i va vorejant la Riera fins a arribar al camí dels molins i, d’aquí, al nucli urbà passant per damunt dels Ponts i per la paret del Castell fins a la font del Portal d’Amunt. Pié (1984:11) situa la construcció del Rec i els diversos ponts com a obra dels àrabs. Aquest fet no ha estat ni molt menys demostrat, ja que no hi ha constància històrica de l’existència d’un nucli àrab a la vila medieval. Actualment el Camí del Rec agafa l’aigua de les Tres Aigües, des de la font major i la diposita a la basa del poble i als dipòsits.
Des que en tenim constància, segle XIII, l’aigua al poble sempre ha arribat d’aquesta manera, és a dir, l’aigua només pot haver arribat sempre, a través d’un rec perquè l’aigua ve de l’Albiol. Anteriorment, tot i que no hi ha dades per saber-ho probablement al no haver-hi prou població a La Selva no es necessitava tota aquesta quantitat d’aigua.
REHABILITACIÓ
El Camí del Rec hauria quedat en desús a causa del minitransvasament de l’Ebre, executat als anys 80 i que va dotar d’aigua a les poblacions de la demarcació.
El Camí del Rec es va habilitar al setembre del 2014, comandat per l’alcalde que hi havia en aquell moment, Josep Maria Puig. La idea d’habilitar aquest camí ve de molt de temps enrere. La gent gran del poble ens expliquen que hi anaven, al segle passat, amb les famílies una vegada a l’any cada cap de casa, per anar-ho a netejar i a participar en l’acte de l’empriu, que consistia a vigilar el curs de l’aigua. Un altre objectiu d’haver-ho fet és poder visitar llocs emblemàtics com la font dels gossos, el pont Alt, etc. sense fer ús de la carretera.
Primer de tot l’ajuntament va haver de buscar subvenció fora perquè això suposava una inversió que en aquell moment l’ajuntament no tenia. Es van adreçar a la diputació de Tarragona dirigint-se per un projecte mediambiental, la diputació va donar el vistiplau a una empresa de persones amb discapacitat, Associació Aurora, que tenien la feina de netejar i van fer la primera inversió.
Per tirar endavant aquest projecte l’ajuntament no va tenir problemes d’àmbit legal perquè el camí és municipal. Només es va haver de demanar un permís a un mas per poder-hi passar. Com que feia anys que no s’hi passava, els veïns hi havien instal•lat tanques.
El projecte es va dur a terme en dues fases. La primera fase va ser utilitzar els 50.000 euros de la primera subvenció netejant el camí fins al Pont Alt. A mesura que anaven netejant van sortir elements arquitectònics (molins,ponts,…) i això va portar al fet què l’ajuntament hi posés més interès i més recursos propis. Dintre d’aquesta primera fase també s’inclou la tasca de senyalització, baranes i rètols; una cosa molt necessària. Alguna d’aquestes coses no entraren a la primera subvenció per això es van haver de posar diners propis. Seguidament va venir la segona fase amb una nova subvenció, també entre 40.000 i 50.000 euros, per recuperar altres espais del camí i senyalitzar-los.
Pel que fa a la part econòmica, va suposar un cost de 50.000 euros subvencionats per La Caixa i la Diputació de Tarragona, a més dels treballs extres fets per l’ajuntament valorats entre 10 i 15 mil euros per comprar totes les fustes de les baranes i els graons. Per últim la segona subvenció de 40.000 euros va ser dirigida a la senyalització i la protecció.
En general ha tingut una gran acceptació, sobretot des de l’ajuntament, ja que no va suposar un cost molt elevat gràcies a les subvencions. En els últims anys ha sigut una de les inversions més profitoses en l’àmbit social, perquè s’ha recuperat un patrimoni històric i natural del poble. A més a més, com que és un camí pla i el recorregut no és llarg, és apte per a totes les edats.
Esperem que gaudiu d’aquesta sèrie de catxés per tots els gustos.
