Jardins Vèlia
Un lloc tranquil on relaxarse, gracies a la proximitat amb altres places no hi sol haber gaire gent.
_____________________________________________________________________________________________________________
Canodrom Meridiana
Abrió en 1964 y fue un lugar de recreo y encuentro en el barrio barcelonés del Congrés. Era el último que quedaba en España. Cerró sus puertas el 22 de febrero del 2006, asfixiado por una deuda con la Generalitat y por la presión ecologista. El escritor catalán Javier Tomeo rememora la atmósfera electrizante del Canódromo Meridiana.
El Canòdrom Meridiana obra d'Antoni Bonet es va construir entre 1961 i 1964, en un terreny molt proper a l'Avinguda del mateix nom situat al nord de Barcelona. Aquesta zona havia començat a urbanitzar a partir de les Vivendes del Congrés Eucarístic de 1951, procés que es va anar prolongant amb altres operacions d'habitatge d'interès social que van acabar emmarcant l'edifici dissenyat per Antoni Bonet i Josep Puig Torné, i brillantment fotografiat per Català Roca en els anys seixanta.
La forma general de l'edifici està fortament condicionada per la solució estructural que determina la presència de tres figures flotants: la làmina parabòlica de la coberta, l'estriat vertical dels brise-soleils, i el conjunt de graderies i terrassa. La làmina de la cobert
a és una forma reglada desenvolupada pel desplaçament d'una recta entre dues línies directrius: una parabòlica en planta i horitzontal en alçat (sobre la façana exterior de l'edifici, cap al carrer Riera d'Horta) i una altra parabòlica en alçat i recta en planta (la façana interior). Aquestes dues línies, de diferent longitud (107 m sobre la recta paral · lela a la pista), es divideixen en parts iguals, que unides defineixen les alineacions de les crugies. Seguint aquests trajectes radials es distribueix l'estructura principal, composta per 18 bigues metàl · liques de cantell i longitud variable inclinades cap al carrer segons el mateix angle i recolzades sobre una única línia de pilars a la zona central de la planta.
El possible balanceig s'estabilitza mitjançant uns tensors que vinculen les bigues de la coberta amb la llosa de la terrassa pel costat exterior i amb els brise-soleils pel costat interior. Així mateix, dos puntals metàl · lics col · laboren amb la travada i alleugeren visualment els extrems de les terrasses i coberta. La referència històrica a aquesta enginyosa solució és la del Hipòdrom de la Sarsuela de Arniches, Dominguez i Torroja, realitzat en 1941. En sentit perpendicular a l'estructura principal es distribueixen unes corretges d'ànima calada i secció triangular, formades per quatre rodons (dos a baix i dos a dalt) connectats amb un lleuger estrep en zig-zag. Els forjats són de formigó, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant (Viroterm) amb tela asflática acabat amb un àrid.
La planta baixa es dedica als espais de servei, gosseres, lavabos, oficines, taquilles i un restaurant al costat de l'escala veïna a la zona del pàdoc, des d'on és possible contemplar els llebrers en posició de descans. Sobre l'esplanada coberta de la planta alta, se situen la zona d'apostes i el bar que tanca les vistes al carrer Riera d'Horta, embolicant la terrassa i les grades a manera de gran concavitat, des de les quals es gaudeix d'un magnífic panorama de la pista situada cap al sud. Un altell coincident amb la zona de meta, permet allotjar l'espai dels jutges, speaker, cronometradors, controls i fotògraf. Els acabats són d'una gran cruesa, fusteries de perfileries laminades i estructura de color gris plom, panells d'aglomerat natural, estucs blancs a la tirolesa i ceràmica vidriada en tons marró i ambre. Un less is more a la manera de Bonet.
Finalment....Com era d'esperar, l'últim canòdrom estable d'Espanya tanca les portes. No serà per l'aplicació de les lleis de protecció animal, ni per la implicació de les diverses administracions a vetllar pel respecte del principal actor d'aquest negoci, sinó per l'increment de les taxes sobre les apostes, que la Generalitat de Catalunya ha decidit reclamar. Igual que va passar amb el Canòdrom de Plaça Espanya el 1999, de la nit al dia es tanca el canòdrom, deixant sense feina no només als seus treballadors, sinó a més de 700 llebrers que eren explotats en el segon nucli zoològic més important de Catalunya , després del Zoo de Barcelona.