CAMP D’AVIACIO DE CARDEDEU-VILAMAJOR
El camp d’aviació o aeròdrom de Cardedeu va ser construït a la primavera de 1938, entre els termes municipals de Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor, al nord de la carretera de Cardedeu a Llinars. De l’antic aeròdrom es conserven les dues pistes d’uns 900 metres, que des del nord s’obren en un angle de 30º cap al sud, ara cultivades, les masies que feien funcions de caserna i que encara existeixen avui, així com un mínim de quatre refugis elementals amb capacitat per a 15 persones, camuflats en els boscos que envoltaven el camp, i que completaven el refugi gran, construït al costat de can Jofre, amb doble entrada i capacitat per a unes 130 persones. Només el gran estava pensat per resistir atacs amb bombes: els altres eren contra metrallaments.
El comandament i la caserna, amb part del personal, s’ubicaven en les masies de can Morató i can Jofre. També hi havia l’observatori i disposava de telèfon, telègraf i estació de comunicacions per ràdio. L’aeròdrom de Cardedeu-Vilamajor era un camp d’aviació militar que actuava com a base permanent d’una unitat aèria republicana. Pràcticament tots els elements del que va ser el conjunt d’instal•lacions es conserven quasi en un estat verge. Les obres van consistir, principalment, en explanacions fetes amb molt pocs mitjans i sense cap pavimentació. Els avions que, els darrers dies de la guerra, defensaven el cel de Barcelona s’enlairaven d'aquests aeròdroms del Vallès Oriental.
REFUGIS DEL CAMP D'AVIACIÓ DE LA GUERRA CIVIL
Disposava de sis refugis elementals, tots els quals es conserven, malgrat que en diferent estat (algun està colgat i altres s’han transformat en celler dins d’una finca particular). La seva tipologia era en forma de U, amb dues boques d'entrada-sortida unides per un passadís transversal. S'excavaven al subsol i la volta i les parets eren fetes amb totxo vist.