Valldoreix
[Nom històric Aiguallonga]
Al SW de Sant Cugat del Vallès, als darrers contraforts
septentrionals de la serra de Collserola, hi ha el poble de
Valldoreix, que s'originà a l'entorn de l'església
parroquial de Sant Cebrià d'Aiguallonga. Documentada el 940,
el 1066 era parròquia, una dependència del monestir
de Sant Cugat, i el 1391 fou unida a la mensa episcopal de
Barcelona. D'origen romànic, ha estat molt transformada,
però conserva al seu interior, com a pica beneitera, un
capitell romànic molt semblant als del claustre del monestir
de Sant Cugat i un retaule barroc (1709). . L'antiga Aiguallonga
constituí un terme independent, que habia format part de la
Baronía de Canals (les runes del seu castell, es troben al
sudoeste del terme), fins que, a partir del 1130, a consecuencia de
la destrucció de Sant Cebriá d‘Aiguallonga pels
almoràvits, l‘oratori de sant Vicenç de
Valldoreix esdevingué església parroquial, del terme
de Valldoreix. El seu terme, unit al s XIX al de Sant Cugat del
Vallès, comprenia només masies i l'antic castell i
quadra de Canals; amb l'arribada del ferrocarril, durant el segon
decenni del s XX, hi foren iniciades les urbanitzacions,
primerament d'estiueig i que, especialment després del 1939,
han anat transformant-se a poc a poc en nucli de residència
permanent de gent que treballa a Barcelona. Les successives
ampliacions han fet que romangués totalment enllaçat
amb el barri de Mira-sol, que ha assolit una gran
importància, i parcialment amb la Floresta i els nuclis de
Sant Cugat i Rubí. La seva densitat és desigual i es
reparteix bàsicament en dues valls, la del torrent d'en
Nonell i la del torrent d'en Llobet o de Can Badal. A llevant de
l'estació un altre sector enllaça, amb Can Trabal, el
camp de golf i el nucli de Sant Cugat, mentre que pel sud arriba
fins a la Floresta. Valldoreix (7563 h el juliol de 2009),
és una entitat descentralitzada que disposa d'ajuntament
pedani. La vida cultural del poble és dinamitzada per
entitats com el Centre d'Estudis (1998), que té per objectiu
la divulgació i preservació del patrimoni de
Valldoreix. Des del 1985 funciona un museu, propietat de la
parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, el qual
aplega testimonis arqueològics i històrics de les
rodalies. El 1986 s'hi va trobar una necròpoli romana del
segle II dC, a Can Montmany, un barri residencial de Valldoreix. A
més, la població disposa de l'Arxiu Gavín, de
titularitat privada, que recull un gran nombre de
col·leccions i un important fons documental. La festa major
se celebra per Sant Cebrià, el 16 de setembre, i es fa
l'aplec de la Salut el 12 d'octubre. Els diferents sectors que
configuren el poble, inclouen antigues urbanitzacions considerades
com a barris, i prenen els noms de les masies del voltant de les
quals s'han format: el Mas Fuster al S, el Mas Roig prop del
castell de Canals, Can Montmany sota el Puig Madrona, i Mas Gener a
l'W. . L'església parroquial (Sant Cebrià
d'Aiguallonga), l'estació de ferrocarril (edifici
d’estil modernista) i el centre del poble es troben a
l'extrem oriental de l'àrea urbanitzada.
L’estació
CAT:
L’estació és el primer
d’una sèrie de 11 catxes (de diferents mides,
localitzacions i dificultats) situats als llocs més curiosos
de la Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. La ruta,
inclús realitzant els 11 catxes, no tè cap tipus de
dificultat i tant es pot realizar a peu com en vehicle ( ideal en
bicicleta).
ESP:
La estación es el primero de una serie de
11 caches ( de diferentes medidas, localizaciones y difucultades)
situados en los lugares más curiosos de la Entitat Municipal
Descentralitzada de Valldoreix. La ruta, incluso realizando los 11
caches, no tiene dificultad y se puede realizar a pie o en
vehículo (ideal en bicicleta).
- Estació de Valldoreix