L' ermita de Sant Medir Traditional Cache
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size:  (regular)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
L'ermita de Sant Medir al municipi de Sant Cugat
del Vallès és un santuari ubicat a la serra de Collserola. Es troba
a prop l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona)
que —passant per Castrum Ocvatianum (Sant Cugat)—
entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de
Sant Medir).
Antigament anomenada Sant Emeteri (després
catalanitzat en Medir), l'ermita és d'origen romànic, tot i que
avui en dia no en queda quasi cap vestigi. El 962 es fa la primera
referència documental com a propietat del monestir de Sant Cugat i
una de les cinc parròquies del terme. Els monjos del monestir en
tingueren cura fins a l'any 1446.
La popularització de la llegenda de Sant Medir
convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 es va celebrar el
primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir
romeus de La Vila de Gràcia
A l'interior hi ha uns esbossos originals de
l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep
Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme.
|
La llegenda de Sant
Medir:
Segons la tradició, Sant Medir era pagès. Vivia
en una masia a Sant Cugat, a la vora del vell camí que anava des de
Barcelona al Vallès. Durant la persecució dels cristians decretada
per l'emperador Dioclecià (303-310), el bisbe de Barcelona era
Sever. Quan s'assabentà de les rigoroses ordres cursades per Roma
contra els cristians va decidir marxar de Barcelona. Amb uns quants
cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. En passar davant de
la masia de'n Medir, el van veure com sembrava faves i el van
saludar. El bisbe l'hi explicà el motiu de la seva fugida i decidit
a morir per la fe de Crist l'hi demanà a Medir que si preguntaven
per ell, els hi respongués amb la veritat, i els hi digués que,
mentre estava plantant faves, el bisbe havia passat per allà i el
trobarien més avall.
Dacià va enviar els seus homes a perseguir el
bisbe Sever i aquests van posar-se camí a Sant Cugat. En passar per
davant de la masia de'n Medir van preguntar si havia vist passar el
bisbe. En Medir va contestar que sí, que havien passat pel camí
mentre sembrava les faves que aleshores recollia. Els esbirros van
creure que aquell pagès es burlava d'ells o bé que era cristià i
que Déu havia obrat en ell el miracle de fer florir i granar les
faves en una curta estona. I , tant per si era d'una manera o
altra, el van matar. Pel seu martiri, Sant Medir esdevingué el
patró de la pagesia catalana.
A Sant Cugat els esbirros de Dacià van trobar el
bisbe Sever i els seus seguidors, i els van matar. Al sant bisbe li
van clavar un clau fins al cervell, per això hom té a Sant Sever
com al advocat contra el mal de cap.
|
La tradició:
L'any 1828, un pastisser, senyor del carrer
Major de Gràcia que no disposava de bona salut, va prometre que si
es curava, cada 3 de Març, (Festivitat del Sant), aniria cap a
l'ermita, i ho faria dalt d'un cavall passejant pel barri anunciant
la seva promesa a tothom.
Als darrers anys ho va fer en companyia dels
seus familiars i amics, després veient l'èxit de participació, el
Diari de Barcelona de 4 de Març de 1853 va proclamar l'importància
de la festa, reunint aixì fins a més de 300 persones. Actualment la
romeria es fa amb cavalls, carros i caleses i els romeus van
repartint caramels i dolços pel barri que es tanca al transit des
de el matí fins al vespre.
Des de llavors cada 3 de Març els romeus van de
Gràcia fins l'ermita de Sant Medir on fan la cloenda de la festa
amb un gran berenar i commemoració d'actes.
|
El
Catxè:
Per arrivar en cotxe, agafeu el desviament en la
carretera BP-1417 (La Rabassada) dirección a Sant Medir, a les
coordenades:
N 41º 25.826 ; E 02º 06.851. Podeu aparcar a: N 41º
26.561 ; E 02º 07.297
El catxè està situat a 15 m d'una font amagada que
es diu Font de Can Ribas que està a uns 800 m del aparcament.
Haureu de passar l'ermita direcció Sant Cugat i mès endevant a les
coordenades N 41º 26.681 ; E 02º7.247, us desvieu per un camí mès
estret que surt a la dreta. Ara un pel més endevant agafeu un altra
desviació a la dreta en que el camí es fa més estret, ho sabreu
perquè hi ha un pal groc clavat al terra, a les coordenades N 41º
26.725 ; E 02º7.209 pel que en pocs metres arrivareu a la Font.
Dessitjo que gaudiu de la passejada. També es pot
arrivar en bicicleta tot terreny des de qualsevol lloc del Parc de
Collserola.
|
La ermita de San Medir está situada en el municipio
de San Cugat del Vallés, es un santuario ubicado en la sierra de
Collserola. Se encuentra cerca del antiguo camino romano de Egara
(Terrassa) a Barcino (Barcelona) que pasando por Castrum Ocvatianum
(San Cugat), entraba a la sierra de Collserola por el valle de
Gaussac (o valle de San Medir).
Antiguamente se llamaba San Emeterio (después
catalanizada, Medir), la ermita es de origen románico, aún cuando
actualmente no queda casi ningún vestigio. En el año 962 se hace la
primera referéncia documental como propiedad del monasterio de San
Cugat y como una de las cinco parroquias del término. Los monjes
del monasterio la cuidaron hasta el año 1446.
La popularización de la leyenda de San Medir
convirtió la ermita en destino de peregrinaje. El 1802 se celebró
el primer "aplec" de San Medir y a partir de 1846 se unieron los
romeros de La Vila de Gracia.
En el interior hay unos esbozos originales del año
1948 de las pinturas murales que el artista local Josep
Grau-Garriga proyectó y que no se llevaron a término.
|
La leyenda de San
Medir:
Según la tradición, San Medir era payés. Vivía
en una masía en San Cugat, cerca de un viejo camino que iba de
Barcelona al Vallés. Durante la persecución de los cristianos
decretada por el emperador Diocleciano (303-310), el obispo de
Barcelona era Sever. Cuando se enteró de las rigurosas órdenes
cursadas por Roma contra los cristianos, decidió marchar de
Barcelona. Acompañado de unos cuantos cristianos huyó en dirección
a San Cugat. Al pasar por delante de la masía de Medir, lo vieron
como sembraba habas y lo saludaron. El obispo le explicó el motivo
de su huida y decidido a morir por la fe de Cristo, le pidió a
Medir que si los romanos preguntaban por él, les respondiera con la
verdad, y les dijese que, mientras plantaba habas, el obispo había
pasado por allí y lo encontrarían más abajo.
Diocleciano envió a sus hombres a perseguir al
obispo Sever y estos se pusieron camino a San Cugat. Al pasar por
delante de la masía de Medir le preguntaron si este había visto
pasar al obispo. Medir contestó que si, que habían pasado por el
camino mientras sembraba las habas que en esos instantes estaba
recogiendo. Los esbirros creyendo que aquel payés se burlaba de
ellos o bien, que era cristiano y que Dios había obrado en él el
milagro de hacer florecer y granar las habas en tan poco tiempo. Y
tanto por si era una cosa o por si era por otra, lo mataron. A raíz
de su martirio, San Medir se convirtió en patrón de la payesia
catalana.
En San Cugat los esbirros de Diocleciano
encontraron al obispo Sever y a sus seguidores, y los mataron
también. Al santo obispo le clavaron un clavo hasta el cerebro, por
eso todo el mundo tiene a San Sever como abogado contra el dolor de
cabeza.
|
La tradición:
En el año 1828, un pastelero, señor de la calle
Mayor de Gracia que no disponía de buena salud, prometió que si se
curaba, cada 3 de Marzo, (Festividad del santo), iría a la ermita,
y lo haría montado a caballo paseando por el barrio, anunciando su
promesa a todo el mundo.
Los primeros años lo hizo en compañía de sus
familiares y amigos, después, viendo el éxito de participación, el
Diario de Barcelona de 4 de Marzo de 1853 proclamó la importancia
de la fiesta, reuniendo así a más de 300 personas. Actualmente la
romería se hace con caballos, carros y calesas y los romeros van
repartiendo caramelos y dulces por el barrio, que se cierra al
tránsito desde la mañana hasta la noche.
Desde entonces cada 3 de Marzo los romeros van
desde Gracia hasta la ermita de San Medir donde hacen el fin de
fiesta celebrando una gran merienda y conmemoración de actos.
|
El
Caché:
Para llegar en coche, tomad el desvío de la
carretera BP-1417 (La Rabassada) en dirección a San Medir. Hay un
cartel que lo indica. Las coordenadas son:
N 41º 25.826 ; E 02º 06.851. Podéis aparcar en:
N 41º 26.561 ; E 02º 07.297
El caché está situado a 15 m de una fuente
escondida que lleva el nombre de La Font de Can Ribas y que esta a
unos 800 m del aparcamiento. Desde el parking tenéis que pasar la
ermita dirección San Cugat y un poco más adelante os desviáis a la
derecha por un camino más estrecho en las coordenadas: N 41º 26.681
; E 02º7.247. Ahora un poco más adelante, cogéis otra desviación a
la derecha en que el camino se hace aún más estrecho, lo sabréis
porque en la entrada de este sendero hay un palo de color amarillo
clavado en el suelo y sus coordenadas son: N 41º 26.725 ; E
02º7.209. En pocos metros llegaréis a la fuente.
Deseo que disfrutéis del paseo. También podéis
llegar en BTT desde cualquier lugar del Parc de Collserola.
|
Additional Hints
(Decrypt)
Ny crh q'ha neoer.